Científics europeus es reuneixen a Poblet per analitzar com adaptar els boscos mediterranis

Dijous 15 Novembre 2012 15:54
Escrit per MVR

ad35ec23-b4e3-4616-859f-20299b6fa6aaEls passats 8 i 9 de novembre, científics i gestors de diferents països de la Unió Europea es van reunir, primer a Barcelona i posteriorment al monestir de Poblet, per tractar la problemàtica que afecta els boscos amb el progressiu increment dels efectes del canvi climàtic.

En el marc del projecte MOTIVE (Models for Adaptive Forest Management-Modelització de la gestió forestal adaptativa), finançat per la Comissió Europea, aquest grup de treball analitza les millors opcions disponibles perquè els boscos encaixin millor les noves condiciones climàtiques: sequeres estiuenques més persistents, temperatures elevades i fenòmens extrems més freqüents.

El Bosc de Poblet i les muntanyes de Prades són un dels 10 estudis de cas que el projecte té per treure conclusions concretes i aplicades. Així, l’organització va considerar primordial realitzar aquesta visita per conèixer de primera mà els impactes, ja visibles, en els boscos.

Entre les conclusions més rellevants que s’extrauen d’aquest projecte que finalitzarà el pròxim abril de 2013 és que, mentre a l’Europa central la suavització de les temperatures comportarà un increment en la producció de fusta, a la regió mediterrània els problemes s’accentuaran fins a l’extrem de comprometre algunes masses forestals tal i com les coneixem actualment. Els incendis de grans proporcions i les mortalitats massives per sequeres, cada vegada més estructurals, està portant a determinats sistemes naturals a situacions límit.

Marcus Linder, coordinador del projecte de l’Institut Forestal Europeu (EFI), detalla que “encara que tots els sistemes es veuran afectats pels canvis, sense cap mena de dubte és en l’àmbit mediterrani on els experts veuen propers canvis més profunds”.

Generalitat de Catalunya: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Encara duc gravada a les neurones l’aroma del raïm que es traginava de la vinya al celler

Dilluns 12 Novembre 2012 11:06
Escrit per Jordi Llavina Murgadas

Massague.informal2Entrevista a Joan Massagué, científic i investigador XXXVI Premi d’Honor Lluís Carulla. L’entrevista a en Joan Massagué, un dels principals investigadors mundials del càncer, obeeix a unes clàusules diferents de les que han regit les altres entrevistes del llibre Cròniques Rurals. No el tenim cara a cara: la nostra relació ha estat estrictament epistolar (en aquest cas, el carter, tan eficaç, ha estat internàutic: cal reconèixer que fa més via que el carter ordinari).

Aquesta entrevista, però, amaga per a nosaltres una història entranyable. En Massagué és una eminència internacional, tothom ho sap. Ens feia molta il·lusió que formés part d’aquesta obra, que recull el testimoniatge de personalitats de camps molt diversos que reflexionen sobre la seva relació amb el camp. O amb el mar, posem per cas. Per l’escriptora Núria Esponellà i el seu marit, en Pere Puigbert, pagès il·lustrat, empordanesos tots dos, sabíem de l’afició d’en Massagué per la mar i la navegació. I així mateix ens ho confirma ell: “El mar em meravella, però la veritat és que, de petit, hi tenia poc accés. Els anys seixanta, em duien a la platja de Castelldefels, però d’allò no se’n pot dir ben bé el mar. Hi ha la platja, això sí, amb tots els tràfecs, sorolls, empentes, suors, cremades de sol i altres iniquitats que envoltaven l’experiència. En canvi, les poques vegades que vaig poder copsar el mar de debò és quan anàvem a les costes de Tarragona i a les del Garraf alguns diumenges fora d’estiu, des del Catllar”.

Vam contactar amb en Joan Massagué el dia 31 de març del 2011. Escrivíem a una adreça que ens havien facilitat els amics Puigbert i Esponellà. El nostre mail va sortir cap a Amèrica a quarts de cinc de la tarda. La sorpresa va ser que, una hora i quart més tard, el nostre destinatari ja ens responia. Poques vegades havíem vist una celeritat semblant, a l’hora de respondre. Tant més tenint en compte que aquell home a qui adreçàvem una petició d’entrevista deu ser un dels científics més sol·licitats del món. En aquest primer correu, en Massagué ens feia saber que havia estat diverses vegades a l’Espluga, i que en conservava el record de les neules i els vanos. Vam convidar-lo a visitar el museu i, si en tenia ganes, a arribar-nos, tot seguit, a una de les fàbriques principals d’aquestes llepolies tan trencadisses com delicioses.

En Joan Massagué va néixer a Barcelona l’any 1953. Però ens ve de gust saber si, en la memòria de la seva infantesa, hi ha algun poble que ocupés els dies de vacances. “I tant que sí! La memòria d’infantesa està absolutament dominada per un poble molt concret: el Catllar, un poble del Tarragonès en què, aleshores, hi vivien unes mil ànimes, entre elles els meus avis-oncles, Lluís i Andrea. Eren padrins de mon pare, que era natural de Vallmoll.  Nosaltres som sis germans. A fi d’escampar tantes criatures durant l’estiu, els meus pares ens enviaven a dos de nosaltres —en concret, a mon germà Toni i a mi— cap al Catllar, amb els padrins. Les estades d’estiu a ca Fusteret, que és com es deia aquella casa, eren ben bé la glòria. D’aquells estius mantinc records lligats a tota mena de coses: els carrers del poble, la seva gent, les botigues —ca Fortuny i ca la Rita—, l’església (del més bell barroc rural de Catalunya), la bassa de l’hort i el riu, el Gaià.  Però sobretot conservo el record dels camps i les tasques agrícoles, és a dir, el record del defora.“

Llegir més

Jordi Vidal

Dijous 4 Octubre 2012 11:00
Escrit per Albert Carreras Ballart

L’any 2009, coincidint amb el 25è aniversari de la feina del fotògraf Jordi Vidal a peu d’escenari, La Malla en va fer aquest breu reportatge que us adjuntem. Bona presentació del que podreu veure al Museu de la Vida Rural a partir del divendres 5 d’octubre.

CATALUNYA VISIÓ

Dimecres 13 Juny 2012 13:01
Escrit per Albert Carreras Ballart

Catalunya Visió, riquíssim compendi al llarg i ample del territori català en voluntat descriptiva, és només el punt de partida i l’ítem al qual Oriol Vergés i Ton Sirera s’agafaren el 1966, acollint-hi immediatament a Josep Vallverdú. Sirera i Vallverdú, autors respectivament de textos i fotografies de la majoria dels volums, iniciaren una amplíssima obra compilada en 10 llibres als que s’hi afegiren posteriorment els autors Josep Vicente, Ferran Bosch i Jordi Verrié.

Literària i fotogràficament Catalunya Visió és el testimoni, amb un filtre artístic (això sí, de forma molt subtil), del procés de transformació que el territori i el paisatge català sostingueren entre els anys 1968 i 1978. Una transformació radical en les relacions humanes, els hàbitats, l’explotació paisatgística, l’arribada del turisme al litoral o l’eixamplament dels àmbits urbans i periurbans, una transformació que es creia insuperable (fins a arribar la que hem sofert durant la dècada dels 90 que ens ha dut a l’actual situació).

© Ton Sirera. Vilaller, La Ribagorça. Catalunya Visió, 1968

© Ton Sirera. Vilaller, La Ribagorça. Catalunya Visió, 1968

Aquesta visió de transformació radical, viscuda in situ es reflecteix a Catalunya Visió, amb uns textos i fotografies que no defugen la modernitat, que donen testimoni de les noves compatibilitats socials, oposades en molts casos, que eviten un idealisme de pobles i ciutats per acabar entregant unes composicions i descripcions molt originals, autèntiques hauríem de dir.

El treball de Sirera colze a colze dins el Dos-cavalls que Vallverdú pilotava, junt amb les aportacions de Ferran Bosch i Jordi Verrié es poden veure al Museu de la Vida Rural fins el 22 de juliol. Una selecció de gairebé 190 fotografies que conformen l’exposició i el catàleg de Catalunya Visió, comissariats per Pep Rigol i Cristina Zelich i creats pel Museu d’Art Jaume Morera de Lleida i l’Arts Santa Mònica.

30 anys del CRBMC

Dimarts 12 Juny 2012 15:53
Escrit per MVR

El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBMC) és un centre dedicat a la conservació i restauració dels béns que conformen el patrimoni cultural moble català, com són els materials arqueològics i etnològics, les escultures en pedra o fusta, la pintura mural i la pintura sobre taula o sobre tela, entre d’altres.

Aquest centre es troba ubicat molt a prop de l’estació de Valldoreix, entitat de població que pertany al municipi de Sant Cugat del Vallès El seu ús està obert als professionals independents.

Durant el 2012, el CRBMC celebra els seus primers 30 anys, per fer-ho s’han editat uns opuscles amb una selecció de peces claus del patrimoni cultural català que han passat pel centre, es tracta d’obres escampades pel territori, de diferent matèria fent una bona síntesi de l’àmplia variabilitat de materials i tècniques que s’han tractat a nivell de restauració, consolidació i conservació. En destquen per exemple el Baptisteri paleocristià de Bolavar (Seròs), la Majestat de Beget, les pintures murals de Santa Maria d’Arties, el Retaule Major de Santa Maria de Poblet o la pintura “Tarda de pluja” de Santiago Rusiñol.

Per celebrar aquests primers 30 anys del Centre de Restauració de Béns Monbles de Catalunya, hem col·locat el dòlium del Museu de la Vida Rural com a peça destacada a la Sala Wataru del museu, una peça restaurada pel CRBMC l’any 2009.

El dòlium del MVR

Un dòlium (o dòlia, en singular) és un recipient ceràmic romà de grans dimensions, utilitzat per transportar i emmagatzemar aliments. Tot i que el seu nom referencia l’ús per a l’emmagatzematge d’oli, no es descarta que s’utilitzéssin també per altres productes com per exemple els diferents tipus de cereals. A diferència de les àmfores, que formaven part del producte, o sigui que l’envàs es venia, els dòlium, per les seves grans dimensions, eren estàtics.

_MG_5798

La restauració al CRBMC

El dòlium del MVR (peça MVR366) és d’epòca iberoromana, medeix 1 metre d’alçada que coincideix amb el seu diàmetre major, també d’un metre. Es conservava als fons del museu tal i com havia arribat, apedaçat amb grapes i consolidacions antigues (com per exemple una sèrie d’adhesius no indicats), fins que el 2009 va entrar al CRBMC de Valldoreix a través d’un programa de restauració promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’encarregada de la seva restauració va ser l’especialitsa en ceràmiques Mireia Borgoñoz.

El dòlium va ser desmuntat completament, enretirant les grapes, eliminant la terra, la brutícia, el guix i les restes de concrecions calcàries que recobrien la ceràmica realitzant una neteja mecànica en sec.

Posteriorment va ser consolidat amb pinzell i es va muntar de nou començant per les peces petites, adherides amb nitrocel·lulòsic i continuant pels fragments grans. Durant tot el muntatge es va requerir l’ajuda d’altres restauradors ja que la manipulació d’una peça d’aquestes dimensions era molt dificultosa Es van reintegrar les parts perdudes i finalment es va tractar pictòricament.