Hom creu que aquest sant és l’encarregat de la pluja i que té al seu càrrec les grans aixetes que obren els dipòsits de l’aigua. Canut, en vell català, equival a aixeta. Hom creu que el dia d’avui, el sant, per tal de celebrar la seva festa, no fa ploure, però que si per descuit o pel que sigui s’obre alguna aixeta i plou, per poc que sia, el sant s’irrita i desencadena la pluja per tres mesos seguits. La gent del camp observa, doncs, amb molt de compte, si el dia d’avui plou o no.

Si plou per Sant Canut,
tres mesos no veuràs eixut.

Costumari català (1950), de Joan Amades

Aquesta entrada fou escrita el Dijous, Gener 19th, 2012 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0. Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.